EL TROMBÓ

El Trombó és un instrument de vent-metall consistent en un cos bàsicament cilíndric, tret del pavelló que té forma de campana, i que incorpora una peça, la vara o colissa, que permet allargar la longitud del seu tub mitjançant un lliscament d'aquesta La vara substitueix en aquest cas la funció que en d'altres instruments, com la trompeta, fan les vàlvules o pistons.

El seu so es fonamenta en el principi de la sèrie d'harmònics naturals. La vara, que permet allargar el cos del trombó quasi en dos terços, té set posicions definides a una distància cadascuna d'un semitó. Sobre aquestes notes fonamentals i a través de la pressió d'aire que el/la instrumentista comunica a l'instrument per mitjà de l'embocadura, es produeixen la resta de notes que s'inclouen en el trombó tenor, el més habitual.

El trombó prové dels sacabutxos i és un dels pocs instruments que en l'actualitat conserva una forma pràcticament igual a com originàriament va ser creat. Els seus orígens es remunten a l'Edat mitjana, època en la qual el sacabutx va ser un instrument molt emprat i que ja en el segle XVI va donar peu a tota una família d'instruments de forma quasi idèntica als trombons actuals i per als quals es van escriure nombroses partitures.

La utilització dels trombons ha quedat pràcticament reduïda als trombons tenors, que en l'actualitat incorporen una clau que permet allargar l'extensió de l'instrument en el registre greu. A part del tenor, existeixen altres tipus de trombons: